Des de fa un grapat d’anys, al número 24 del carrer Farigola, un mur dificultava el pas de les veïnes. En ple camí escolar, en un punt neuràlgic del tràfic rodat del barri, amb el bus 87 inclòs, el pas es feia difícil i fins i tot perillós per al veïnat. Sobretot per a gent gran, carros de la compra, cadires de roda o cotxets de nens. La vorera, per estreta i de visibilitat complicada, es feia intransitable per un mur construït en el context de la destrucció del barri després del violent desallotjament del taller planxista que aquí hi havia. Durant anys veïnes havien demanat a l’Ajuntament millorar aquest pas del carrer Farigola, sense rebre resposta. Un pretès conflicte sobre la propietat, en mans de NyN, es feia servir d’argument per a la inacció.
El passat 10 de juny un grup de veïnes vam decidir prendre la iniciativa de passar a l’acció, enderrocar el mur i eixamplar així el pas de la vorera. Amb aquesta es volia donar resposta a una reclamació del veïnat de feia anys. La reacció de desenes de veïnes anònimes o no tant que ens van agrair la feina feta durant aquelles hores ens van reafirmar en la feina feta.
Val a dir que no va ser una acció plenament unilateral. Com dèiem, un bon grapat de veïnes ens hi havien encoratjat de feia mesos i inclús mitjançant contactes amb el districte vam proposar de fer-ho de forma coordinada per a desfer-nos de la runa de la forma més ràpida possible i reurbanitzar la nova vorera per tal de minimitzar els possibles problemes que pugues suposar a la gent del barri.
Tècnics de l’ajuntament amb una gran experiència i coneixement dels problemes reals de Vallcarca, que inclús havien fet informes denunciant el problema d’aquesta cantonada, ens van manifestar que farien el possible per ajudar però que des de les instàncies de poder del districte no “podien” recolzar la iniciativa veïnal perquè no seguia la burocràcia necessària per a fer el que la inacció política no feia…
En els dies següents hem vist com grups de funcionaris, treballadors d’Aigües de Barcelona i membres d’alguna formació política s’han atansat, sovint no de la millor manera, per a increpar els habitants del número 24, amenaçar-los de tallar-los els subministres i emprendre accions pel desplaçament del mur i l’eixamplament de la vorera. És a dir, per fer el que es demanava a l’Ajuntament fer de feia molt de temps.
Val a dir que les veïnes de l’immoble en qüestió, així com del taller contigu, a qui avui s’ha amenaçat de tallar els subministres i emprendre altres tipus d’accions, haguessin pogut optar per la fàcil apatia. Però no ha estat així, i recolzades per l’assemblea de Vallcarca i desenes de veïnes voluntàries, han invertit suor, hores de feina i diners per a fer unes obres que, en definitiva, a escala individual i egoista només suposaven maldecaps i reduir els metres dels seus domicilis i taller.
Lluny de seguir amb la dinàmica de barri mort a què ens ha abocat l’eterna llosa de l’MPGM aprovat el 2002, les veïnes prenem la decisió de construir dia a dia el barri en el qual volem viure. I per això també exigim que la llicència atorgada recentment a NyN en aquest àmbit d’actuació específic (la UA3, que comparteix amb el promotor Fité) sigui congelada fins que no es produeixi un debat obert i plural sobre el barri que volem i demanar que no s’atorguin més llicències ni es deixi construir en tot l’àmbit del carrer Farigola fins que no es resolgui el procés de participació postconcurs promès. En definitiva, allò que centenars de veïnes vam sortir al carrer a reclamar el passat 13 de maig.
Però, precisament perquè volem un barri viu i volem començar a construir entre totes aquest barri, no ens quedem de braços plegats i seguim actuant als espais afectats urbanísticament en favor del veïnat amb accions reivindicatives com aquesta.
Assemblea de Vallcarca
15 de juny de 2017
Recull de notícies al voltant de la proposta guanyadora del concurs d’idees arquitectònic que ha d’inspirar la reconstrucció de part del barri, afectada per la MPGM 2002.
Assemblea de Vallcarca 