Aprovada la dotació econòmica pel futur Institut Vallcarca

Grans notícies sobre l’Institut Vallcarca! A continuació us adjuntem un breu escrit d’un company de l’Assemblea i membre de la Coordinadora d’AMPA de Gràcia:

Finalment després de molts anys de lluita continuada de tota la comunitat educativa, i molt especialment gràcies a la persistència i convicció de la Coordinadora d’ Ampa de Gràcia, el govern de la Generalitat ha aprovat la dotació de 5,7 milions d’euros per la esperada construcció de l’Institut Vallcarca. Aquest pas fonamental i indispensable ens apropa molt a que el Vallcarca esdevingui finalment una realitat en els propers anys. Un clar exemple que les lluites socials de llarg recorregut de vegades tenen resultats satisfactoris. I que tants esforços i tantes reunions durant tants anys i gràcies a l’implicació desinteressada de moltes persones donen resultats. L’Institut Vallcarca pot convertir-se en un bon exemple de lluita reeixida. D’ esperança. Si bé es veritat que mentre no es col·loqui la primera pedra la lluita continua i cal ser precavuts per front a qualsevol contingència que pugui sorgir també cal alegrar-se per aquest pas decisiu. Ara caldrà vetllar perquè no hi hagin retards i perquè l’Institut esdevingui una realitat el més aviat possible. Per això la Coordinadora demanarà al Districte i al Consorci crear una comisssió de seguiment del calendari, i també començar a plantejar questions de com serà aquest Institut i com podem treballar des de ja mateix amb les direccions de les escoles Sagarra, Poveda, Montseny i Farigola per garantir que el seu futur institut de referència representi una continuitat pedagògica i un pas còmode pels sus alumnes de primària a secundària. També podem ser un altre exemple en això. I a quin millor barri a on fer-ho, que al combatiu i lluitador barri de Vallcarca. Endavant.

Albert Peña,
Coordinadora d’ Ampa de Gràcia

Anuncis
Aprovada la dotació econòmica pel futur Institut Vallcarca

6A Punxem la Bombolla del Lloguer

Des de l’Assemblea de Vallcarca, ens adherim al manifest “Punxem La Bombollla de Lloguer” i convoquem a la manifestació del dissabte 6 d’abril a les 18.00 h als Jardinets de Gràcia (Columna vallcarquina a les 17.30 h davant La Fusteria, C/ Argentera 24).

Per uns lloguers assequibles
Per un parc públic d’habitatge de lloguer

El 6 d’Abril ens manifestem per denunciar l’abús dels preus del lloguer. Els especuladors ens escanyen apujant i apujant els preus i cada cop tenim més problemes per a arribar a fi de mes, mentres que els sous no pugen, un drama social davant la mirada impassiva dels governs i els poders públics. L’habitatge no és una mercaderia, és un dret amb el que no s’hauria de poder especular. Hi ha milers i milers de pisos buits a les nostres ciutats, en canvi hi ha milers i milers de persones sense lloc on viure.

Sortim al carrer per denunciar el negoci que les indústries immobiliària i turística fan amb les nostres llars. Mentre el govern espanyol va regalar a la banca més de 60.000 milions d’euros de la nostra butxaca, aquests no han fet altra cosa que fer fora de casa seva a persones sense donar cap alternativa habitacional. Els propietaris físics i jurídics d’habitatges de lloguer, amb els fons voltors i SOCIMI a la capçalera, gaudeixen de mesures d’el·lusió fiscal a mida des de fa dècades per no pagar Impostos mentre els llogaters suporten pressió fiscals fins més del 30%. Cal derogar la LAU per una nova llei que legisli els lloguers socials al mercat lliure amb avantatges fiscals vigilades per l’Estat i ciutats.Com demanen Madrid i Barcelona cal que els impostos directes de l’Estat siguin gestionats proporcionalment per les ciutats amb una descentralització solidària com passa a molts països avançats.

Els desnonaments s’han disparat i actualment estan al nivell dels pitjors anys de la crisi financera: 165 desnonaments per via judicial cada dia, un cada 5 minuts. Mentre els fons voltors acumulen habitatges a una velocitat vertiginosa, sense precedents a la història, el lloguer es menja més ingressos que en cap altre estat de la OCDE. I cal afegir-hi tots aquells desnonaments invisibles, que no estan comptabilitzats, les expulsions de moltes veïnes dels seus barris i pobles per no voler renovar el contracte o fer pujades impossibles d’assumir. Hem arribat a un punt asfixiant de la bombolla del lloguer i volem punxar-la, per totes bandes i des de tots els fronts.

Volem punxar-la i estem determinades a fer-ho. Malgrat el nou decret introdueix mesures en qüestions de lloguer, aquestes són encara insuficients. És per això que el moviment per l’habitatge i les organitzacions, barris, entitats que convoquem aquesta manifestació volem deixar ben clar a tota la població els motius pels quals no deixarem de lluitar fins a desmercantilitzar una de les necessitats bàsiques de tot ésser humà, tenir un sostre digne on viure. I així reivindiquem:

► Pumxem la bombolla: exigim mesures polítiques i fiscals per adequar els lloguers a la renda disponible de la llar.

► Lloguers assequibles: és urgent regular els preus del lloguer tenim en compte el poder adquisitiu real de la gent, és a dir, la renda.

► Lloguers estables: els contractes de lloguer no poden acabar-se de forma injustificada i unilateralment. Han de renovar-se automàticament a no ser que el propietari demostri que necessita l’habitatge per ús personal o d’un familiar.

► Cap més desnonament sense alternativa habitacional: major autonomia financera dels Ajuntaments (participar dels impostos directes de l’Estat) per gestionar el parc d’habitatges de les ciutats.

► Contracte de lloguer únic gestionat per oficines d’Habitatge i Ajuntaments: fi dels abusos dels intermediaris: el negoci de les immobiliàries és un escàndol.

► Justícia fiscal: eliminació de totes les figures a mida d’el·lusió fiscal a l’Impost de Societats (Socimis, patrimonials, etc) i al IRPF (persones físiques i comunitats de béns).

► Expulsió dels fons voltors: exigim eliminar les Socimis, que disfruten de grans privilegis fiscals, i que el govern deixa que especulin massivament amb les nostres llars i que siguin la punta de llança de la bombolla.

► Parc públic d’habitatge: S’ha de convertir en parc públic d’habitatge els habitatges acumulats per la Banca i pels fons voltors per a garantir la seva funció social, evitar l’escassetat artificial d’habitatge i frenar l’especulació.Gravar fiscalment els habitatges urbans buits i crear un impost sobre les vendes d’habitatges “especulatives” que no siguin per a primera residència.

► Augmentar la construcció d’habitatge social: per part de l’Estat, la Generalitat i el Ajuntament.

► Prou de pisos turístics: la mala gestió del turisme té un gran impacte en la vida dels ciutadans i disminueix enormement la oferta d’habitatge de lloguer.

► Llei 24/2015: L’aplicació integral de la llei 24/2015.

Se’ls hi ha acabat fer negoci amb les nostres llars, amb els nostres barris, amb les nostres vides. Punxem la bombolla, i punxem-la bé, que no torni a inflar-se mai més.

6A Punxem la Bombolla del Lloguer

COMUNICAT de l’ASSEMBLEA D’AFECTADES PER L’EIX VERD

Som un grup de veïnes del barri que, tant a títol particular com vinculades a diverses entitats veïnals, ens adrecem als veïns i veïnes de Vallcarca i als seus representants polítics. En una de les últimes trobades amb l’ajuntament, on molts partits polítics estaven presents, ens vam assabentar que en el marc del que es coneix com a projecte de l’Eix verd de Vallcarca que preveu l’MPGM de 2002, s’inclouen la construcció d’una sèrie de noves infraestructures (subestació elèctrica, col·lector d’aigües residuals i planta de BCNeta de compactament de residus) que afectaran el nostre barri en els propers anys.

Ens preocupa, d’una banda, la poca informació que dona l’ajuntament sobre aquest projecte. De fet, el passat dijous 28 de febrer ens vam trobar amb altres veïnes i vam poder constatar, novament, que una gran part del veïnat desconeix el que implica la construcció d’un eix verd a Vallcarca.

Per això seguim reclamant que s’informi al veïnat (en un sentit ampli) del punt en el qual ens trobem (s’ha licitat la obra del col·lector?) i sobre tot que s’informi els directament afectats en l’àmbit (més enllà d’una exposició sobre la Barcelona verda).

D’altra banda ens preocupa que el que mou les últimes reunions amb el regidor i aquest ple siguin les presses, més o menys interessades, per la propera convocatòria electoral.

És just reconèixer, amb matisos, que el pla del 2002 implica una ampliació de l’espai públic i la revalorització de diferents espais de Vallcarca. Sabem que la rambla és un projecte que ve de lluny i que està llargament reivindicat per una part de les veïnes del barri; Nosaltres tampoc ens oposem a un Eix verd al barri però pensem que s’ha de fer millor. No dubtem que tothom (veïnes, entitats veïnals i partits polítics) volem millorar la convivència i els espais als nostres barris, però les qüestions són: quin serà el preu social, ambiental, polític i econòmic a pagar? i de veritat tal i com està dissenyat l’eix verd (previst en l’MPGM de 2002) compleix allò que promet?

Per això demandem:

  • No tornem a la rambla verda que preveu l’MPGM de 2002 ja que és una manera de fer urbanisme que està totalment obsoleta.
  • No utilitzeu Av vallcarca i l’àmbit Bolívar com un forat on encabir totes les infraestructures i equipaments de ciutat (subestació, col·lector, equipament BCNeta de compactament de residus) que no resolen els problemes que té el barri. (Recordem que el col·lector no resol el problema d’inundació de la zona del Metro de Vallcarca i només respon a simulacions virtuals sobre hipotètiques inundacions dels Jardinets de Gràcia)
  • Fem urbanisme a peu de carrer i amb participació del veïnat. Aquesta fórmula ja ha funcionat en altres àmbits del nostre barri. Reclamem unes jornades participatives.
  • Centrem-nos en la idea de fer un espai verd de veritat. No acabem fent una plaça dura tacada de verd. Si aquestes infraestructures es duen a terme seran incompatibles amb una plantada d’arbres.

En definitiva, estem disposats a arribar a acords sobre pacificació d’avinguda Vallcarca, sobre espais verds, no a la estació elèctrica, alternatives al col·lector, etc. però aquestes obres de ciutat no poden fer més veïnes fora del barri.

COMUNICAT de l’ASSEMBLEA D’AFECTADES PER L’EIX VERD

Manifest de 5 Punts Per A 5 Barris


La lluita per l’habitatge i contra l’especulació immobiliària és una de les grans batalles del nostre moment, de la nostra ciutat i dels nostres barris
. Tot i que s’assumeix que tothom ha de poder accedir a un habitatge digne; estem normalitzant l’expulsió de veïnes, els desnonaments, els preus de lloguer prohibitius, o bé el fet d’haver de marxar del barri per no poder aspirar a pagar el que ens demanen.

Així mateix, la falta d’equipaments públics al districte de Gràcia agreuja encara més aquesta situació i impedeix trobar llits en residències, places en escoles i de retruc provocant que haguem de decidir entre opcions privades que són prohibitives, marxar del districte o fer trajectes molt llargs.

Aquesta situació insostenible s’ha anat construint sobre la idea que el dret a la propietat passa per sobre de tot, que els nostres drets queden en un segon pla i vénen determinats per si podem pagar o no. Ens prenen la casa perquè es venen els nostres drets a interessos especulatius, a una mala gestió del turisme, a una no-regulació d’un dret bàsic i a una falta d’inversions de les diferents administracions.

Tota aquesta situació agreuja encara més la realitat de les persones en situació de vulnerabilitat. Persones migrades o racialitzades, persones sense recursos o dones grans veuen com l’accés a l’habitatge o simplement mantenir-lo esdevé una odissea. Volem uns barris que no expulsin ni dificultin la vida a cap veïna i si als especuladors. Els preus abusius i la manca d’equipaments en uns barris pensats per a turistes i rics, els converteix en inhabitables.

El veïnat organitzat i mobilitzat creiem que la situació ha esdevingut insostenible. Volem posar la vida de les persones al centre, actuar com una comunitat forta i unida, i hem acordat 5 punts de mínims per a posar fre a l’especulació a Gràcia. Volem que aquest programa sigui compartit i defensat per totes aquelles que pensin que ja n’hi ha prou, que no pot ser que uns pocs es facin rics a costa del nostre barri. Per tot això serem el veïnat organitzat qui defensarem els nostres propis interessos! Juntes ho podem tot!

Gràcia contra l’especulació, pel dret a una vida digna! NO MARXEM!

    1. Prou desnonaments i desallotjaments. Cap veïna fora de Gràcia.
    2. Limitació del preu del lloguer i renovació automàtica dels contractes. Els preus hauran d’estar fixats mitjançant un índex de tipus municipal o que tingui en compte el cost de la vida i no els interessos especulatius del mercat. Els contractes de lloguer s’hauran de renovar automàticament, i no es podran rescindir de manera arbitrària.
    3. Volem habitatge públic. Expropiació de solars i ús del tanteig i retracte. Expropiació de pisos buits. Prou enderrocs: extensió de la moratòria de les llicències d’enderroc de manera indefinida i a tot el districte de Gràcia.
    4. Serveis públics de titularitat, gestió i provisió pública i recuperació d’espais per construir equipaments públics indispensables. (centres de dia, escoles bressol, etc.). Municipalització de serveis externalitzats a empreses.
    5. Prou massificació turística. El turisme de masses fomenta llocs de feina precaris i contribueix a la pujada de preu de l’habitatge, fet que ens aboca a l’expulsió lenta i invisible i destrueix les xarxes i els vincles veïnals. Apostem per una vida comunitària on hi càpiga tothom.

Ens comprometem a lluitar plegades per convertir aquestes exigències en realitat. Aturarem tots els desnonaments, ocuparem edificis i solars buits per convertir-los en habitatges i equipaments, per tornar-los al veïnat, combatent l’especulació i la massificació turística.

Col·lectius i grups que impulsen la campanya:

Sindicat d’Habitatge de Vallcarca
Assemblea de Vallcarca
Oficina d’Habitatge Popular de Gràcia
Assemblea de Feministes de Gràcia
Plataforma Salvem l’Alzina i les Casetes d’Encarnació

Banc Expropiat
La Nova Usurpada
Veïnes de la Janhela
Sindicat de Barri de Gràcia
Gràcia cap a on vas?
Assemblea de Pensionistes de Gràcia
La Precària
Endavant Gràcia
MPG
Aldarull Llibreria
La Barraqueta
Arran Gràcia
Casal Popular Tres Lliris

Manifest de 5 Punts Per A 5 Barris

Ens adherim al Manifest en contra dels desnonaments oberts

Com a Assemblea de Vallcarca seguim atentes a properes mobilitzacions i ens hem adherit al manifest i les demandes en contra dels desnonaments oberts que es produeixen a la ciutat.

MANIFEST EN CONTRA DELS DESNONAMENTS OBERTS

Un desnonament amb persones malaltes, gent gran o menors, un desnonament sense alternativa habitacional, és una actuació judicial que vulnera els drets fonamentals de les persones. Només a la ciutat de Barcelona, patim dotzenes de desnonaments com aquests cada setmana. Per això, des de fa anys que els barris s’organitzen per evitar aquestes vulneracions dels drets humans. De fet, l’organització veïnal ha estat el major exemple de resistència pacífica davant d’una crisi econòmica, social i política que no ha tingut cap mena de sensibilitat cap als més vulnerables. Hem detectat els darrers mesos una crescuda de desnonaments que es dicten sense determinar una data i una hora fixa, tot acordant un període ampli de dies en els quals es pot produir l’expulsió de la família del seu habitatge, són els anomenats desnonaments oberts. Es tracta d’un abús sobre una situació injusta ja de base.

Si cal determinar la data no és per un caprici del legislador, sinó que respon a la necessitat d’evitar més sofriment a les persones afectades pels desnonaments. Les víctimes d’aquesta nova modalitat de desnonaments pateixen la inseguretat de no saber si quan tornin de la feina, de l’escola o del mercat continuaran tenint llar. Moltes decideixen, preses de la por i l’ansietat, tancar-se a casa i esperar que la comitiva judicial desvetlli el moment de fer efectiu el desnonament. No només és un problema de drets humans, també és un problema de salut social. Alhora facilita que el desnonament s’executi amb pràctica impossibilitat d’aturar-lo a la porta quan la persona no té una solució habitacional digna, no han participat serveis socials o no es tenen en compte els drets dels menors. Per tant faciliten els desnonaments que vulneren els drets fonamentals de les persones.

Aquests desnonaments oberts incompleixen la legalitat, donat que la possibilitat de fixar
desnonaments en dates obertes no es troba recollida a cap norma. Tot el contrari, la Llei
d’Enjudiciament Civil estableix la necessitat que es fixi data o data i hora determinada per realitzar el desnonament. Així es recull a tots els articles que regulen els llançaments (articles 21, 437, 440, 447, 549 i 704 de la LEC) i per això entenem que les resolucions que fixen els desnonaments oberts vulneren el dret fonamental a la tutela judicial efectiva, així com el dret a la inviolabilitat del domicili.

Malgrat la claredat de la llei, som testimonis d’un increment en l’exercici d’aquesta pràctica arbitrària dels tribunals que neix per accelerar els desnonaments i boicotejar la
desobediència civil. Per altra banda, hem estat testimonis de membres de diferents comitivesjudicials recomanant als procuradors de la propietat que sol·licitin expressament el proper llançament amb una data oberta, extralimitant-se d’aquesta forma de les seves funcions. Per això, des dels diferents col·lectius, moviments veïnals i organitzacions demanem als responsables de l’administració de justícia i als responsables polítics que no es produeixin més desnonaments en obert.

Per tot això, iniciem una campanya de denúncia pública d’aquests fets, demanant el suport explícit al manifest i amb la participació i mobilització ciutadana necessària per acabar amb aquesta pràctica inhumana. No descansarem fins que no es produeixi un sol desnonament més amb data oberta a la nostra ciutat. Des de la ciutadania, diem prou als desnonaments oberts!

Més informació a https://proudesnonamentsoberts.wordpress.com

Ens adherim al Manifest en contra dels desnonaments oberts

Comunicat sobre “l’acord” per construir nous habitatges de lloguer assequible al barri

Fa uns dies, el regidor del districte de Gràcia, Eloi Badia, difonia a través de diversos mitjans de comunicació un “acord” entre Ajuntament, la immobiliària Nuñez y Navarro, l’associació de veïns Som barri i la FAVB sobre el lloguer assequible en les noves promocions urbanístiques en l’àmbit dels carrers Farigola, Argentera i Cambrils del barri de Vallcarca.

Des de l’assemblea de Vallcarca i altres col·lectius del barri volem matisar i moderar les expectatives sobre el que més que un acord per nosaltres és un punt de partida per afrontar la fase de construcció del barri de Vallcarca. Parlar de “principi d’acord” no ens permet parlar de res més que de punt de partida. Ens cal més concreció i extensió.

Així, entenem aquesta avinença entre totes les parts com un gest de bona predisposició perquè la nova promoció immobiliària a l’àmbit del carrer Farigola segueixi la idea de barri popular, sostenible i accessible que es va consensuar en el document d’autoria veïnal de Novembre de 2017. També ens sembla estimable que quedi constància, tot i que sigui en un annex en el MPGM de Vallcarca, d’uns principis inspiradors perquè els privats s’involucrin en la construcció del barri seguint els criteris que el veïnat va establir.

Per tot això celebrem, en part, aquest “acord” perquè és la demostració de que la nostra perseverança i lluita val la pena. Dóna fruits perquè estem aconseguint allò que fins fa res se’ns deia que era impossible. Tot i així recordem que durant més de 10 anys Vallcarca ha patit una fase de destrucció intensiva del seu casc antic i que encara avui dia hi ha edificis amenaçats de ser enderrocats.

En aquest punt, ens agradaria puntualitzar algunes qüestions particulars per donar a conèixer el nostre punt de vista sobre temes que ens semblen rellevants:

Primer, en l’acord està previst “la construcció de 16 habitatges destinats a lloguer assequible, amb un preu per sota del mercat”. Si la promoció immobiliària que faran els privats en tot l’àmbit de Vallcarca està a prop dels 500 habitatges, 16 ens sembla un número del tot insuficient.

Segon, s’ha d’establir, ni que sigui a través d’una referència aproximada, què significa lloguer assequible, amb preu per sota de mercat. Creiem que tant la Generalitat com l’Ajuntament tenen indicadors en aquest sentit. Per tant és imprescindible determinar un valor econòmic per m2 perquè això clarifica què és el lloguer assequible, per sota de mercat, al mateix temps que el preu es pot traslladar, també, a les promocions destinades a la venda.

Tercer, a més a més, en l’acord es preveu que “la duració dels contractes d’aquests 16 pisos de lloguer assequible sigui de 3 anys o més, renovables amb criteris que afavoreixin la permanència dels inquilins”. Entenem que la durada dels contractes hauria de ser com a mínim de 5 anys, però tenint en compte, a més, que el compromís del manteniment del lloguer assequible ha de ser similar a la durada de les cessions d’ús que fa l’ajuntament per al lloguer cooperatiu (50 – 75 anys).

Quart, s’hauria d’establir un contracte tipus per a tots els llogaters perquè tothom que accedeixi al lloguer assequible tingui les mateixes condicions d’arrendament.

Finalment, cinquè, creiem que més que el “compromís de Nuñez i Navarro per estudiar quines de les altres promocions que construirà al mateix àmbit de Vallcarca-Farigola podrien tenir condicions similars”, l’Ajuntament hauria de garantir que el lloguer assequible, per sota de preu de mercat, es doni en d’altres promocions urbanístiques privades a través de la introducció d’aquesta fórmula com a condició en l’MPGM de Vallcarca.

Per no concloure: aquestes consideracions no pretenen ser una impugnació total de l’acord entre Ajuntament, la immobiliària Nuñez y Navarro, l’associació de veïns Som barri i la FAVB sobre el lloguer assequible en l’àmbit dels privats del barri de Vallcarca. Com ja hem dit, reconeixem els esforços negociadors de totes les parts, però ens sembla important aclarir aquests conceptes per donar més contingut i transparència a què es negocia i com. Però ens cal molt més per reparar l’urbanicidi que ha patit Vallcarca. En definitiva entenem aquest “acord” com un acord inicial i no tancat que ens marca un camí i referma la confiança. Deixem de banda els triomfalismes, marca de la casa de l’actual ajuntament, i emplacem-nos a seguir parlant.

Assemblea de Vallcarca.
1 d’agost de 2018

Comunicat sobre “l’acord” per construir nous habitatges de lloguer assequible al barri

Reconstruint el barri amb les pròpies mans

Des de fa un grapat d’anys, al número 24 del carrer Farigola, un mur dificultava el pas de les veïnes. En ple camí escolar, en un punt neuràlgic del tràfic rodat del barri, amb el bus 87 inclòs, el pas es feia difícil i fins i tot perillós per al veïnat. Sobretot per a gent gran, carros de la compra, cadires de roda o cotxets de nens. La vorera, per estreta i de visibilitat complicada, es feia intransitable per un mur construït en el context de la destrucció del barri després del violent desallotjament del taller planxista que aquí hi havia. Durant anys veïnes havien demanat a l’Ajuntament millorar aquest pas del carrer Farigola, sense rebre resposta. Un pretès conflicte sobre la propietat, en mans de NyN, es feia servir d’argument per a la inacció.

El passat 10 de juny un grup de veïnes vam decidir prendre la iniciativa de passar a l’acció, enderrocar el mur i eixamplar així el pas de la vorera. Amb aquesta es volia donar resposta a una reclamació del veïnat de feia anys. La reacció de desenes de veïnes anònimes o no tant que ens van agrair la feina feta durant aquelles hores ens van reafirmar en la feina feta.

Val a dir que no va ser una acció plenament unilateral. Com dèiem, un bon grapat de veïnes ens hi havien encoratjat de feia mesos i inclús mitjançant contactes amb el districte vam proposar de fer-ho de forma coordinada per a desfer-nos de la runa de la forma més ràpida possible i reurbanitzar la nova vorera per tal de minimitzar els possibles problemes que pugues suposar a la gent del barri.

Tècnics de l’ajuntament amb una gran experiència i coneixement dels problemes reals de Vallcarca, que inclús havien fet informes denunciant el problema d’aquesta cantonada, ens van manifestar que farien el possible per ajudar però que des de les instàncies de poder del districte no “podien” recolzar la iniciativa veïnal perquè no seguia la burocràcia necessària per a fer el que la inacció política no feia…

En els dies següents hem vist com grups de funcionaris, treballadors d’Aigües de Barcelona i membres d’alguna formació política s’han atansat, sovint no de la millor manera, per a increpar els habitants del número 24, amenaçar-los de tallar-los els subministres i emprendre accions pel desplaçament del mur i l’eixamplament de la vorera. És a dir, per fer el que es demanava a l’Ajuntament fer de feia molt de temps.

Val a dir que les veïnes de l’immoble en qüestió, així com del taller contigu, a qui avui s’ha amenaçat de tallar els subministres i emprendre altres tipus d’accions, haguessin pogut optar per la fàcil apatia. Però no ha estat així, i recolzades per l’assemblea de Vallcarca i desenes de veïnes voluntàries, han invertit suor, hores de feina i diners per a fer unes obres que, en definitiva, a escala individual i egoista només suposaven maldecaps i reduir els metres dels seus domicilis i taller.

Lluny de seguir amb la dinàmica de barri mort a què ens ha abocat l’eterna llosa de l’MPGM aprovat el 2002, les veïnes prenem la decisió de construir dia a dia el barri en el qual volem viure. I per això també exigim que la llicència atorgada recentment a NyN en aquest àmbit d’actuació específic (la UA3, que comparteix amb el promotor Fité) sigui congelada fins que no es produeixi un debat obert i plural sobre el barri que volem i demanar que no s’atorguin més llicències ni es deixi construir en tot l’àmbit del carrer Farigola fins que no es resolgui el procés de participació postconcurs promès. En definitiva, allò que centenars de veïnes vam sortir al carrer a reclamar el passat 13 de maig.

Però, precisament perquè volem un barri viu i volem començar a construir entre totes aquest barri, no ens quedem de braços plegats i seguim actuant als espais afectats urbanísticament en favor del veïnat amb accions reivindicatives com aquesta.

Assemblea de Vallcarca

15 de juny de 2017

Reconstruint el barri amb les pròpies mans