Reconstruint el barri amb les pròpies mans

Des de fa un grapat d’anys, al número 24 del carrer Farigola, un mur dificultava el pas de les veïnes. En ple camí escolar, en un punt neuràlgic del tràfic rodat del barri, amb el bus 87 inclòs, el pas es feia difícil i fins i tot perillós per al veïnat. Sobretot per a gent gran, carros de la compra, cadires de roda o cotxets de nens. La vorera, per estreta i de visibilitat complicada, es feia intransitable per un mur construït en el context de la destrucció del barri després del violent desallotjament del taller planxista que aquí hi havia. Durant anys veïnes havien demanat a l’Ajuntament millorar aquest pas del carrer Farigola, sense rebre resposta. Un pretès conflicte sobre la propietat, en mans de NyN, es feia servir d’argument per a la inacció.

El passat 10 de juny un grup de veïnes vam decidir prendre la iniciativa de passar a l’acció, enderrocar el mur i eixamplar així el pas de la vorera. Amb aquesta es volia donar resposta a una reclamació del veïnat de feia anys. La reacció de desenes de veïnes anònimes o no tant que ens van agrair la feina feta durant aquelles hores ens van reafirmar en la feina feta.

Val a dir que no va ser una acció plenament unilateral. Com dèiem, un bon grapat de veïnes ens hi havien encoratjat de feia mesos i inclús mitjançant contactes amb el districte vam proposar de fer-ho de forma coordinada per a desfer-nos de la runa de la forma més ràpida possible i reurbanitzar la nova vorera per tal de minimitzar els possibles problemes que pugues suposar a la gent del barri.

Tècnics de l’ajuntament amb una gran experiència i coneixement dels problemes reals de Vallcarca, que inclús havien fet informes denunciant el problema d’aquesta cantonada, ens van manifestar que farien el possible per ajudar però que des de les instàncies de poder del districte no “podien” recolzar la iniciativa veïnal perquè no seguia la burocràcia necessària per a fer el que la inacció política no feia…

En els dies següents hem vist com grups de funcionaris, treballadors d’Aigües de Barcelona i membres d’alguna formació política s’han atansat, sovint no de la millor manera, per a increpar els habitants del número 24, amenaçar-los de tallar-los els subministres i emprendre accions pel desplaçament del mur i l’eixamplament de la vorera. És a dir, per fer el que es demanava a l’Ajuntament fer de feia molt de temps.

Val a dir que les veïnes de l’immoble en qüestió, així com del taller contigu, a qui avui s’ha amenaçat de tallar els subministres i emprendre altres tipus d’accions, haguessin pogut optar per la fàcil apatia. Però no ha estat així, i recolzades per l’assemblea de Vallcarca i desenes de veïnes voluntàries, han invertit suor, hores de feina i diners per a fer unes obres que, en definitiva, a escala individual i egoista només suposaven maldecaps i reduir els metres dels seus domicilis i taller.

Lluny de seguir amb la dinàmica de barri mort a què ens ha abocat l’eterna llosa de l’MPGM aprovat el 2002, les veïnes prenem la decisió de construir dia a dia el barri en el qual volem viure. I per això també exigim que la llicència atorgada recentment a NyN en aquest àmbit d’actuació específic (la UA3, que comparteix amb el promotor Fité) sigui congelada fins que no es produeixi un debat obert i plural sobre el barri que volem i demanar que no s’atorguin més llicències ni es deixi construir en tot l’àmbit del carrer Farigola fins que no es resolgui el procés de participació postconcurs promès. En definitiva, allò que centenars de veïnes vam sortir al carrer a reclamar el passat 13 de maig.

Però, precisament perquè volem un barri viu i volem començar a construir entre totes aquest barri, no ens quedem de braços plegats i seguim actuant als espais afectats urbanísticament en favor del veïnat amb accions reivindicatives com aquesta.

Assemblea de Vallcarca

15 de juny de 2017

Reconstruint el barri amb les pròpies mans

COMUNICAT PER LA TAULA DE CONCERTACIÓ (9/3/2017)

Hem vingut a escoltar què ha de dir l’ajuntament sobre els privats. I venim, tot i que estem en desacord amb la manca de metodologia de les convocatòries, la falta de concreció sobre les negociacions, l’absència d’actes, l’incompliment del calendari i, sobre tot, amb la sensació que aquestes reunions no són de treball, són taules informatives.

Al nucli antic del barri el senyor Nuñez és propietari del 70 o 80% dels solars. NyN va adquirir moltes propietats i terrenys just abans d’aprovar-se la MPGM de 2002. En alguns casos, com va ser el cas de l’edifici que quedava just a sota del consolat danès, va adquirir parcel·les que en pocs mesos va veure com l’Ajuntament li comprava quintuplicant la seva inversió. En d’altres va mantenir la propietat, però ara amb la nova regulació de l’Ajuntament, que li permetria la construcció de blocs de moltes alçades. És a dir: un pla municipal va servir per a que un privat, en aquest cas NyN, multipliqués el valor de les seves propietats en cosa de mesos.

Tot això es va fer amb l’excusa de dos vials que a dia d’avui han estat descartats perquè, tal i com ja dèiem llavors, no eren ni necessaris ni urbanísticament raonables. Per tant entenem que el MPGM era un simple procés especulatiu com hem tingut a tants d’altres indrets de la nostra ciutat. Nosaltres portem des de llavors intentant, primer que el veïnat afectat fos re-allotjat al barri, després que es paressin els enderrocs, es mantingués el màxim possible l’antic barri i la seva orografia i, sobretot, que comencéssim a reconstruir el barri de Vallcarca.

Des de principis de 2015, que van començar les taules, a banda d’haver endarrerit llicències encara no s’han depurat responsabilitats per compensar l’agravi produït a moltes veïnes durant tants anys, i no ens sembla tampoc que hi hagi una voluntat ferma de complir amb el que s’havia plantejat inicialment: reducció de metres quadrats, protecció del nucli antic, tenir consideració de les propostes veïnals (que per cert vosaltres mateixos heu incitat), etc.

En el cas de la petanca i solar de sota avui sabem que heu aprovat la llicència de NyN per la construcció d’un bloc que trencarà completament amb els consensos veïnals adquirits fins ara sobre el barri i convertirà en paper mullat el concurs d’idees impulsat per l’Ajuntament. Malgrat que l’Ajuntament assegura haver negociat amb NyN alguns canvis en els seus plans de construcció, en el cas d’aquest bloc NyN s’hi ha negat en rodó. Què penseu fer d’això?

Ara sabem que a la Cantera s’està dibuixant un altre projecte per fer una proposta millor per NyN. Sabem que al pipican s’accepten propostes fetes. Finalment, sabem que a C/ medes els canvis els hi han agradat, tot i que és una UA que encara no s’ha treballat del tot. Però, novament, què passa amb la petanca? amb el solar de sota la petanca? amb l’hort? (S’ha parlat amb Fité?) amb Farigola 24? On esteu? ES TRACTA DEL CASC ANTIC DEL BARRI QUE US VEU COMPROMETRE A PROTEGIR. Esteu parats? Hi ha reducció d’alçades? S’ha parlat de la possibilitat de permutar metres quadrats amb NyN per baixar alçades? S’ha pensat treballar amb els costos i invertir part dels 97 milions de superàvit de l’ajuntament?

A Vallcarca hem decidit organitzar-nos. No volem el mafiós Núñez y Navarro, que pretén construir grans blocs de pisos, ignorant els consensos veïnals que demanen mantenir la morfologia de poble-barri. El model NyN construirà habitatges de preus inassolibles que la majoria de nosaltres no ens podrem permetre mai, contribuint a l’expulsió del veïnat actual i substituint-lo per un altre amb un alt poder adquisitiu. Per tal de revertir aquesta situació, reclamem als polítics:

1. Que seguiu negociant amb fermesa amb els privats. Cal forçar que aquests s’ajustin als criteris consensuats pel veïnat o bé, sinó s’avenen, que venguin, permutin o s’expropiïn els solars. A més a més, no podem permetre que en cas d’expropiació, es contempli el subjectiu “lucre cessant” (el guany que suposadament deixa d’obtenir), i demanem que se li pagui a aquestes empreses a preu de sòl un cop s’hagin fet auditories per esclarir com es van produir aquestes adquisicions i depurar responsabilitats.

2. Apostem per la construcció d’habitatge de lloguer assequible per a la majoria del veïnat en terrenys de propietat pública. I volem que es cedeixin terrenys per a la implantació de cooperatives d’habitatge en règim de cessió d’ús, com alternativa per acabar amb el problema habitacional a la ciutat.

3. Reclamem que es compleixi amb els consensos veïnals i es rebaixin les alçades dels edificis que s’hagin de construir al nucli antic de Vallcarca (petanca i solar de sota), preservant així la morfologia de poble-barri.

4. Reclamem que es mantingui l’hort i la resta de la plaça dura que hi ha fins el carrer Farigola com espai públic i autogestionat i eix de cohesió social.

5. Reclamem que la construcció de habitatges inclogui comerç a la planta baixa per tal de fomentar un teixit econòmic productiu i comercial local, com alternativa a la precarietat laboral que generalitza el sector serveis i el comerç de multinacional o franquícia que cada dia augmenta a la ciutat. Cal que el Pla d’Usos previst al districte ho tingui en compte.

6. Volem que Vallcarca esdevingui un barri sostenible, verd i cohesionat socialment, però a la vegada sigui un barri assequible per a les classes populars.

Amb aquest panorama estem reconsiderant la nostra participació activa en aquestes taules, doncs pensem que tenim molt més a guanyar des del carrer que no pas fent seguidisme de les vostres trobades que com ja hem dit no tenen res de negociació. Estem cansades de no veure resultats i de perdre el temps mentre ens maregeu amb informacions contradictòries i poc fiables. El conflicte amb els privats és el moll de l’os de la problemàtica que afecta a Vallcarca, i no li esteu donant la importància que realment té.

Si la protecció del nucli antic només pot fer-se efectiva si deixa d’estar en mans de Núñez i d’altres propietaris privats, penseu si els voleu indemnitzar amb els milions de superàvit o si els voldreu permutar per altres terrenys.

Si en les properes setmanes no rebem notícies que ens facin veure que remem en la mateixa direcció, des de l’assemblea de Vallcarca ens replantejarem el nostre paper en aquestes taules. Doncs ja fa massa temps que tenim la sensació que hi aportem temps, idees, propostes i que en realitat no serveixen per canviar absolutament res.

Assemblea de Vallcarca, 9 de març de 2017

COMUNICAT PER LA TAULA DE CONCERTACIÓ (9/3/2017)

COMUNICAT DE RESPOSTA AL CONCURS DE SOLARS MUNICIPALS PER CONSTRUIR COOPERATIVES D’HABITATGE EN CESSIÓ D’ÚS A BARCELONA

Escrivim aquest comunicat per donar resposta al concurs de solars municipals convocat per l’Ajuntament de Barcelona que té la finalitat de promoure la construcció de cooperatives d’habitatge en cessió d’ús. En particular, en relació amb el concurs per optar al solar de la carretera de Sant Cugat, 66.

L’Associació per a la Promoció de l’Habitatge Cooperatiu a Vallcarca va debatre col·lectivament l’opció de presentar-se al concurs del solar de la carretera de Sant Cugat, al barri de Sant Genís, i la decisió va ser de no fer-ho pels següents motius:

 
1. PLA POPULAR DE VALLCARCA
La nostra associació sorgeix de l’Assemblea de Vallcarca amb l’objectiu de promoure un model alternatiu d’accés a l’habitatge que trenqui amb l’especulació i permeti reconstruir el barri amb un model que afavoreixi l’autogestió, l’arrelament al barri, l’habitatge assequible i la vida comunitària.
Vallcarca ha patit un urbanicidi que ha afectat el seu teixit urbà i social, on no s’han tingut en compte les persones que hi vivim. És per això que ara defensem que la reconstrucció del barri l’hem de liderar les veïnes. En aquest sentit, pensem que és necessari que alguns dels terrenys que són de propietat pública al barri siguin cedits per construir-hi cooperatives, ja que si els nous habitatges públics que es construeixin són cooperatives d’habitatge en cessió d’ús, estarem fomentant espais d’apoderament veïnal arrelats al barri que contribuiran en el procés de reconstrucció popular de Vallcarca.
Per aquest motiu, tot i que el solar en qüestió es troba relativament a prop de Vallcarca, vam decidir que no tenia sentit accedir a un solar fora del barri i perdre una part fonamental dels nostres objectius com associació.

 
2. TERMINIS
Les bases del concurs van ser anunciades a mitjans de novembre del 2016 i s’ha donat un termini únicament de tres mesos per presentar propostes. Com que la selecció de solars s’ha fet sense tenir en compte aquells barris on ja hi ha grups de veïnes organitzades per crear una cooperativa, ha estat necessari generar grups amb molt poc temps. Un fet que considerem contraproduent, ja que crear grups de convivència, decidir
juntes com volem viure i responsabilitzar-se de la promoció d’un edifici de forma autogestionada requereix un període de temps més llarg. El poc temps per elaborar les propostes afavoreix a les promotores d’habitatge cooperatiu tradicional o a processos grupals molt tutelats per empreses gestores.

 
3. FORMAT
Les bases del concurs detallen que la proposta arquitectònica tindrà un pes molt important en la selecció dels grups guanyadors. Creiem que aquest aspecte hauria de ser secundari i valorar en primer lloc l’arrelament al barri on es troba el solar i la proposta de vida en comú del grup consolidat. Voldríem remarcar grup consolidat perquè creiem que el concurs possiblement ha fomentat la creació de nous grups, però en canvi pot haver deixat fora col·lectius existents que ja estan arrelats a un barri determinat (on no hi ha cap dels set solars) o que no tenen els mitjans econòmics per contractar arquitectes, economistes i advocades.
Cal destacar que les bases del concurs permeten que les propostes vinguin d’una cooperativa d’habitatges convencional, on una entitat gestora es presenta i les futures usuàries no participen gens, o molt poc, de l’elaboració del projecte.
Pensem que és important que les primeres cooperatives d’habitatge en cessió d’ús que es creïn a Barcelona fomentin al màxim l’autogestió, l’apoderament i la vida en comunitat, per assentar unes bones bases del model a la nostra ciutat.

 
4. SOLAR DE LA CARRETERA DE SANT CUGAT
En relació amb aquest solar volíem destacar que el fort pendent i la limitació de la construcció de màxim 9 habitatges encareix molt el cost de l’obra. Per aquesta raó, el preu dels futurs habitatges previsiblement serà poc assequible i dificultarà l’accés a persones amb pocs recursos econòmics.
En segon lloc, el solar està totalment desvinculat de la vida de barri de Vallcarca, en el qual ens sentim arrelats i en el qual volem contribuir.
Per això, tot i que veiem positiu que des de l’Ajuntament de Barcelona es promoguin les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús, també hem considerat necessari transmetre la nostra disconformitat amb alguns aspectes d’aquest concurs. A la vegada, volem animar a tots els grups, persones i administració a reflexionar
obertament com es podria gestionar el procés de concessió de solars municipals a futures cooperatives en cessió d’ús.
Per acabar, aprofitem per deixar constància de l’existència d’un grup de persones, dins de l’Associació per l’Habitatge Cooperatiu a Vallcarca, que porta treballant des del gener del 2015 i que ha consolidat una comunitat per promoure una cooperativa en cessió d’ús al barri amb els valors que hem destacat en aquest
comunicat.
Continuem treballant plegades perquè segueixi creixent el món de l’habitatge cooperatiu!!!

COMUNICAT DE RESPOSTA AL CONCURS DE SOLARS MUNICIPALS PER CONSTRUIR COOPERATIVES D’HABITATGE EN CESSIÓ D’ÚS A BARCELONA

L’ASSOCIACIÓ QUE PROMOU LA COOPE D’HABITATGE ENS FA SABER QUE…

Parlem en nom de l’Associació per a la promoció de l’habitatge cooperatiu de Vallcarca. Ens hem constituït amb l’objectiu de promoure la creació d’una xarxa de cooperatives d’habitatges en cessió d’ús al barri de Vallcarca que faciliti la rèplica d’aquest model i que sigui una alternativa real d’accés a l’habitatge com ja ho és en altres països i a la nostra ciutat amb el projecte ja incipient de la Borda, al barri de Sants, el del carrer Princesa i la promoció de set solars públics per a habitatge cooperatiu de l’Ajuntament.

Apostem per les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús enfront de models tradicionals d’Habitatge de Protecció Oficial per a reclamar una gestió més coherent del sòl públic: en aquest model de propietat cooperativa a llarg termini cap persona esdevé propietària sinó usuària de l’habitatge, la gestió de la propietat es fa de manera col·lectiva i tenint en compte l’interès de tota la diversitat de persones que conformen la cooperativa.

En relació amb els criteris del concurs, creiem que l’aposta pel model de cooperativa amb cessió d’ús reforça el model de barri que des de bona part del veïnat es reclama des de fa anys. És un model d’accés a l’habitatge no especulatiu, que en gestiona el preu segons la capacitat de les persones que l’habiten, no segons les lleis del mercat i que fa que la propietat cooperativa es revalori socialment, no econòmicament. A més a més, promou la implicació de les habitants en la reconstrucció del barri i les apodera per a proveir-se col·lectivament de les seves necessitats bàsiques (electricitat, aigua, telefonia i internet, etc.), assegurant així un accés a l’habitatge el màxim d’inclusiu possible. En aquesta línia, volem promoure una construcció que segueixi al màxim possible criteris de sostenibilitat ambiental i social, i que garanteixi l’eficiència de l’edifici en el consum de recursos. Aquest model inclou, també, la projecció d’espais d’ús comunitari per a tot el veïnat, garantint així la creació
de vincles i compromís amb el barri.

El tipus de gestió col·lectiva de l’habitatge que proposa la nostra associació permet el desenvolupament de mecanismes de suport mutu i sosteniment d’aquelles persones _ siguin o no sòcies de la cooperativa _ que es trobin en situacions de dificultats econòmiques i/o mancades de vincles efectius familiars i/o socials. La xarxa que genera aquest tipus de comunitat, més enllà de la pròpia de la cooperativa, pot donar resposta i suport a les necessitats que moltes persones del barri ens podem trobar al llarg de les nostres vides.

L’establiment de cooperatives d’habitatge en cessió d’ús garantiria l’estabilitat i arrelament d’una població al barri implicada en la seva vida comunitària, preocupada pel benestar de la resta del veïnat i activa socialment.

És per tot això, que fem la demanda perquè en els solars on hi van destinats habitatges de protecció oficial, se cedeixi el sòl, la promoció i la gestió d’aquests habitatges a cooperatives amb l’accés en cessió d’ús.

L’ASSOCIACIÓ QUE PROMOU LA COOPE D’HABITATGE ENS FA SABER QUE…

Protegir l’eix Farigola-Argentera és una prioritat

Després de la darrera taula de concertació referent a les negociacions que l’Ajuntament manté sobre les unitats d’actuació de propietat privada, des de l’Assemblea de Vallcarca manifestem el nostre desacord:

 

La protecció de l’eix Farigola-Argentera és una prioritat. Així es va determinar a l’Assemblea extraordinària del dia 08/11/2016 amb participació de l’Assemblea de Vallcarca, Hort, Grup de Criança, grup promotor de la cooperativa d’habitatge, veïns/es individuals, i de la qual va emergir una proposta que compta amb el suport majoritari dels veïns directament afectats, tal i com es va transmetre mitjançant escrit amb entrada 01/12/2016.


Perquè és una prioritat? Perquè reuneix unes condicions que fan d’aquest un espai singular:forma part dels pobres vestigis del nucli antic de Vallcarca. És cèntric. És acollidor. I és pla. Representa un dels pocs elements positius d’aquest barri maltractat: la vida de poble, la vida al carrer. És a on les persones d’aquest barri fem vida en comú. No al pseudo-parc amb pals grocs de l’Avinguda Vallcarca, ni als deserts espais verds de l’Avinguda Esteve Terrades que només fan goig a qui passa amb el cotxe. És un espai que ha concentrat de manera natural l’activitat i la vitalitat del barri. I és un espai que simbolitza la resistència del veïnat davant la proliferació de solars buits i abandonats.


Constatem que per l’Ajuntament participació significa aconseguir un públic aquiescent, al que se li donen informacions contradictòries, a comptagotes, administrades segons conveniència. Considerem que s’han de fer millores a totes les unitats d’actuació, i que s’ha de protegir especialment el nucli antic amb una reducció d’alçades que mantingui la idiosincràsia vallcarquina. Però el que ara se’ns diu és que si Núñez no s’avé a negociar no hi ha res a fer i per tant cal sacrificar l’UA6 per aconseguir el seu favor i continuar amb el procés. Un missatge oposat al que es va transmetre a la taula tècnica on se’ns emplaçava a escollir a on centrar els esforços i els diners suposadament disponibles.


Reivindiquem des del principi una visió de conjunt respectuosa i coherent que sistemàticament s’ignora. És antinatural i interessat separar unitats d’actuació, i en aquest cas concret, el que es faci amb aquesta parcel·la afectarà inevitablement el conjunt de tota l’UA6.


No acceptem que l’Ajuntament es declari incapaç de defensar allò que diu protegir: el nucli antic de Vallcarca. Sacrificar per preservar és una tàctica intimidatòria i poc valenta que rebutgem. Totes les lluites són importants, ens oposem completament a la idea que per cuidar uns cal negligir uns altres, i per tant exigim que es facin els esforços necessaris per continuar negociant sobre l’UA6. Sou responsables de reparar, de la millor de les maneres, el problema que vosaltres mateixos heu creat, així com de defensar una visió de ciutat enfront d’interessos privats netament especulatius.
 
Heu de ser conscients que si el grup NyN no està disposat a arribar a acords per no endarrerir les obres amb el replantejament del MPGM es trobarà sense dubte amb una oposició veïnal que pot acabar sortint ben cara…

                                                                     Assemblea de Vallcarca, 29 de desembre de 2016

Protegir l’eix Farigola-Argentera és una prioritat

COMUNICAT DE L’ASSEMBLEA SOBRE CRITERIS URBANÍSTICS (MPGM)

CRITERIS URBANÍSTICS DISPARS

Des de l’Assemblea de Vallcarca volem deixar clares algunes qüestions en referència a les actuacions previstes a les diferents Unitats d’Actuació de propietat privada del pla urbanístic que afecta el nostre barri.
Ens complau la disposició de l’administració a l’hora de proposar millores a les Unitats d’Actuació privades i d’haver incorporat propostes veïnals en la UA2 “Cantera” i UA5 (Farigola-Medes). I treballarem conjuntament aportant idees per tal de construir el barri que volem.

Després de diverses reunions el curs passat demanant que es modifiqués el pla també a les parcel·les privades, no només en l’àmbit del concurs, es van entregar les esmenes i propostes de millora de totes les parcel·les (UA’s) privades. Resulta que enguany, en una nova taula de concertació, el dia 10 d’octubre, de les 4 unitats d’actuació privades l’ajuntament va portar dues modificades, i ens va transmetre que tot no es podria modificar i ens va emplaçar a escollir el lloc on calia centrar els esforços.

Ara, a la taula de concertació posterior, el dia 20 d’octubre, ens van explicar que estaven disposats a modificar les unitats d’actuació de propietat privada, però que tenien una quantitat limitada de diners. Se’ns va emplaçar a escollir on gastar-los.

Ens vam endur l’encàrrec i vam fer una assemblea extraordinària molt concorreguda, on van assistir diferents entitats del barri (membres de l’hort, grup de criança, assemblea, veïnes individuals, grup promotor de la cooperativa d’habitatge), a causa de la transcendència de les decisions. La nostra aposta és mantenir els espais que tenen vida i generen vida i debatre obertament els criteris que han de definir el futur urbanístic del barri.

La cantonada Argentera-Farigola és el centre actual del barri, ja que és on s’uneix el principal eix vertebrador, el carrer Farigola, amb la connexió envers el metro i el carrer Mare de Déu del coll, l’altre eix viari important. Apostem per potenciar aquesta trobada de fluxos donant espai públic, plaça, que ho permeti i ho afavoreixi. És per aquest caràcter de centralitat que l’hort veïnal es va emplaçar en aquest solar, i no en qualsevol altre. Aquest hort creat per les veïnes després de tants anys de negligència administrativa, genera un espai de trobada veïnal i d’esbarjo tant pels adults com pels més petits. Aquest hort és el símbol de la resistència del veïnat davant de la proliferació de solars buits i abandonats. Quan Vallcarca torni a ser un barri ple de cases i nous veïns, no volem oblidar els que van ser tots aquests anys de lluita. Per aquest motiu volem que l’hort es quedi on està i que l’espai d’ús públic s’ampliï a tota la cantonada. Aquí és on pensem que cal gastar els diners, perquè és on més beneficiarà els veïns i les veïnes de tot el barri.
A més a més, reivindiquem la necessitat de concentrar l’espai públic en forma de plaça i no de carrer ample. I reivindiquem la reducció d’alçades per tal de mantenir la idiosincràsia vallcarquina. A les diferents taules de concertació es va fer especial incís en mantenir la identitat de barri-poble. Qüestió que ara ens neguen i que considerem de vital importància.

Contràriament al missatge que inicialment se’ns va transmetre, ens trobem amb què les prioritats ja han estat escollides per l’ajuntament, tot rebutjant la possibilitat de negociar sobre d’altres unitats. Al·leguen que nosaltres apostàvem per la UA2 i que “no es pot tocar tot”. La “cantera” (UA2) ens sembla un espai interessant, però havent de prioritzar uns espais davant d’altres creiem que la “cantera” no és un punt de trobada pel veïnat i alhora no té tampoc un valor simbòlic de pes que ens faci canviar l’opinió. Igualment, cal tenir en compte que construir a la “cantera” no perjudiqui els veïns i les veïnes que viuen al seu entorn, i que per tant la reurbanització d’aquest espai s’ha de fer amb el consens del veïnat, sobretot dels que es veuen afectats per les noves construccions.

Per acabar, considerem que el model urbanístic de Vallcarca no pot recaure en decisions que prenguin mans privades, en què el benefici econòmic és l’interès principal. Doncs a la vista està, que les ciutats són cada dia menys habitables i menys confortables per a la vida dels qui residim i treballem en elles. És per això que seguim apostant per a l’elaboració d’un Pla Popular ampli i participatiu, que representi els interessos del veïnat i de les classes populars.

Assemblea de Vallcarca
23 de novembre de 2016

 

COMUNICAT DE L’ASSEMBLEA SOBRE CRITERIS URBANÍSTICS (MPGM)

EL CONSOLAT ÉS DEL BARRI!

Escrit de suport al: GRUP D’ESTUDIS DEL COLL – VALLCARCA.

Des de fa quasi tres anys el Grup d’Estudis del Coll – Vallcarca, amb el suport de més de trenta entitats i col·lectius d’arreu del districte, va encetar una campanya per la recuperació de la finca del “Consolat” (antic consolat de Dinamarca). La cessió d’aquesta propietat a la Diputació de Barcelona es va fer amb la condició i l’objectiu de que fos destinada, tant a un espai per a la investigació educativa com per a un espai polivalent per a qualsevol activitat cultural del barri.

La demanda del Grup d’Estudis és clara i rotunda, que la Diputació cedeixi el “Consolat” a l’Ajuntament perquè, a través del Districte, es pugui utilitzar com espai cultural on poder instal·lar el Museu del Còmic i la Il·lustració de Barcelona. Així mateix es podria utilitzar aquest espai, ara mateix abandonat, per diferents activitats que poguessin gestionar algunes associacions i col·lectius del barri (espais cooperatius, espai jove, concerts, etc.)

En tot aquest temps s’ha fet difusió a diversos mitjans de comunicació d’aquesta situació, de fet es va aconseguir que alguns partits polítics, prenguessin com a seva aquesta reivindicació. Però a hores d’ara cap membre d’aquests partits s’ha tornat a posar en contacte amb el grup d’estudis del Coll. S’han fet reunions amb el conseller de cultura del districte, senyor Eugeni Rodoreda, també en els plenaris i els consells de districte s’ha demanat informació de com estava la cessió del Consolat, però sempre es diu el mateix: s’està negociant amb la Diputació.

Des del Grup d’Estudis del Coll – Vallcarca i la assemblea de Vallcarca, tenim assumit, que als polítics del districte els hi costa pujar més amunt de la línea de la plaça de Lesseps – Travessera de Dalt, però exigim:

1º) Poder obrir el consolat per veure l’estat de l’immoble.

2º) Resolució d’una vegada per totes de la cessió del Consolat.

3º) Permís al grup d’estudis del Col l- Vallcarca per instal·lar el Museu del Còmic i la Il·lustració al Consolat, així com la participació en el mateix espai d’altres associacions i col·lectius del barri.

4º) Respecte i protecció per altres espais que són patrimoni del barri de Vallcarca com Can Carol.

 

EL CONSOLAT ÉS DEL BARRI!