Vallcarca: sentit comú o interessos d’uns quants?

Opinió convidada a l’Independent de Gràcia número 787 (7 de febrer de 2020)

Aquest inici de febrer les veïnes i veïns del barri de Vallcarca estem d’enhorabona. D’una banda, el passat dissabte 1 de febrer, més de 300 persones van sortir al carrer per demanar polítiques actives i concretes contra la contaminació. Les famílies d’una desena d’AFA’s i una vintena llarga més d’entitats, van reclamar que l’avinguda Vallcarca no sigui una autopista dins del barri; desitgen que la construcció de la futura Rambla Verda que tant de temps porten esperant no es faci en detriment de les cases, sinó que el seu eix principal sigui la reducció del trànsit rodat; volen que els camins escolars estiguin envoltats de carrils bici i, sobretot, demanen que s’ampliïn les voreres i que l’Avinguda Vallcarca s’ompli de verd.

Entitats internacionals com Fridays4Future, Extinction or Rebelion i GreenPeace van donar suport a la convocatòria i, tot entenent que el futur del nostre planeta implica protegir l’alumnat de les escoles, com ara la Rius i Taulet, van caminar amb totes nosaltres i van escoltar el manifest llegit per la canalla dels diferents centres escolars.

Aprofitant que el nostre regidor del districte és un ferm defensor de la lluita contra l’emergència climàtica i la contaminació, estem convençudes que durant el seu mandat es podran dur a terme, si no totes, la major part d’aquestes reivindicacions.

D’altra banda, llegíem la setmana passada en aquest mateix diari una gran notícia. Diferents associacions de veïns de Vallcarca, Gràcia i el Coll han creat una federació. No podem més que congratular-nos per aquesta decisió, ja que un barri organitzat és un barri respectat. Segur que entre totes trobem la manera de fer de Vallcarca un espai de solidaritat on el seu futur, és a dir, el jovent, pugui créixer, estudiar i emancipar-se amb tranquil·litat.

Esperem, com a veïnes, que l’interès general sigui la principal premissa a l’hora de generar propostes per a la millora del barri i no que cadascú miri només pels seus propis interessos.

Tenint en compte que Sanitat calcula que cada dia mor una persona a Barcelona per culpa de la contaminació i milers se’n veuen afectades al llarg de l’any (asma infantil, malalties respiratòries, etc.), reduir el trànsit hauria de ser una prioritat.

Tenint en compte que un dels principals problemes per als habitants de la ciutat és l’accés a l’habitatge (a Barcelona només tenim un 2% d’habitatge públic, un  dels percentatges més baixos d’Europa, lluny del 48% d’Amsterdam o el 17% de París), defensar la  construcció d’habitatge públic hauria de ser una proposta de consens.

Tenint en compte el greuge educatiu que patim com a barri, perquè no tenim cap institut públic, hem de treballar plegades per solucionar aquest problema com més aviat millor. I més ara que han informat a les famílies que l’Institut Menendez Pelayo ha deixat de ser centre adscrit per a dues de les escoles del barri, quedant només els ja massificats Montserrat i Serrat i Bonastre com a instituts públics de referència. Hauríem de fer un esforç col·lectiu i prioritzar l’interès comú de la canalla.

Tenint en compte els 8.666 m² de zona verda que s’han guanyat amb la modificació del PGM del 2018 i si sumem els 29.796 m² de verd dels Jardins del Consolat, dels Jardins Maria Baldó i del Bosc Turull, sense comptar els Arabescos o la Pl. Farigola, tenim una densitat de zones verdes important. El que en urbanisme es qualifica de “ciutat jardí”. Entenem doncs que les demandes de “verd social”, amb les que estemplenament d’acord, estan conquerides. O potser sota la reivindicació de més “verd social” s’amaga un eufemisme classista per tal de rebutjar la construcció de pisos de protecció oficial? Esperem que no.

En definitiva, encarem aquest inici 2020 amb la determinació de seguir construint el barri que volem i el desig de poder viure-hi tothom una mica millor.

Vallcarca: sentit comú o interessos d’uns quants?

Deixa un comentari