La lluita dóna els seus fruits

A Vallcarca estem de celebració. No podem fer més que felicitar-nos per l’aprovació, avui, de la modificació de l’MPGM de Vallcarca. Una aprovació que desfà un greuge històric i que culmina, parcialment, una llarga i sostinguda lluita veïnal per un futur millor al barri.
Aquest MPGM és el fruit de la perseverança en la lluita del veïnal per revertir els efectes devastadors que l’anterior pla urbanístic, havia provocat al barri. Venim d’una lluita constant per aturar els enderrocs, per recuperar el tramat de barri-poble, per lluitar contra l’elitització, per exigir la participació veïnal per refrendar tota proposta. Després d’anys de propostes, de consultes a peu de carrer, de donar voltes als plànols, de presentar un pla popular, obtenim el fruit del nostre esforç.
Aquest no és el MPGM dels Comuns. No és l’MPGM de la Colau. És el fruit del consens més ampli obtingut al barri en dècades, allunyat de tota sigla partidista. És el fruit perseverant i tossut del veïnat, de la seva lluita, de ser un corcó a tot equip de govern. Tot un esforç per revertir el greuge d’anys i anys d’abandó i males pràctiques i tornar a construir un barri per a la seva gent. No ens ha estat gens fàcil arribar fins aquí. Ningú ens ho ha posat fàcil. Però la lluita dóna els seus fruits.
Però aquesta celebració no és total. No ho pot ser. L’MPGM avui aprovat no inclou tot el barri afectat pel pla de 2002 i, per tant, encara ens queda molt barri per lluitar. Lamentem, també, que no hi hagi hagut la valentia d’aprovar el pla tal i com va ser consensuat pel veïnat i que l’enderroc del triangle encara pugui estar sobre la taula d’alguns. No ens cansarem de dir que al barri ja no hi volem més enderrocs. Sobre la taula ens queda resoldre el tema dels privats, on exigim que promotors com Nuñez y Navarro o Fité SL, que es van veure misteriosament beneficiats per aquell pla, apliquin el lloguer regulat a les seves futures promocions. I s’haurà de garantir al futur PMU previst per a la zona d’habitatges del «triangle», que serveixi per rehabilitar i no enderrocar cap més edifici.
S’haurà de veure com completar un pla d’usos que fomenti l’economia circular, social i cooperativa, enfront de l’economia del turisme i serveis que aporta treball de poca qualitat.
S’haurà de donar l’última empenta per a la construcció de l’Institut Vallcarca.
És per això que la batalla continua i que cada dia hem de ser més per construir el barri que volem.
Avui però, a celebrar-ho!
vkk28setweb
Vallcarca, 28 de setembre de 2018
La lluita dóna els seus fruits

La votació de l’MPGM de Vallcarca amenaça el futur de mig centenar de famílies

Som una cinquantena de famílies i mitja dotzena de comerços les afectades per la votació, aquest divendres, de la modificació de l’MPGM de Vallcarca. Si el pla no s’aprova tal i com va sorgir del procés participatiu del barri som moltes les persones que ens podríem veure seriosament afectades per la decisió, i trobar-nos al carrer. Aquestes famílies i comerços estem instal·lades al conegut com a triangle d’Avinguda Vallcarca que, pel que sembla, és moneda de negociació política entre els partits de cara a donar llum verda al pla popular negociat i debatut pel barri durant anys.
Us recordem que la modificació de la MPGM que afecta a l’àmbit del concurs ha estat fruit del esforç sostingut durant els darrers anys del veïnat d’aquest barri, que ha participat activament a jornades de treball, taules de concertació, processos participatius, així com a plens de districte, als consells de barri i al carrer.
Durant tot aquest procés s’han fet renúncies per arribar a consensos, resoldre contradiccions, modular expectatives… Ara que ens trobem en un moment crucial no podem deixar de sentir inquietud, perplexitat, decepció, enfront la possibilitat que tot aquest treball de forta implicació veïnal s’esvaeixi. I que ho faci per interessos del tot partidistes a les portes d’unes eleccions municipals que es preveuen molt disputades i que, pel que sembla, ens poden convertir en la moneda de canvi dels partits.
Ara bé, el que continua presentant-se com un escull irreconciliable és el manteniment o enderroc del Triangle. El lloc on vivim i treballem. Casa nostra.
Considerem que la consigna No més enderrocs és un pilar fonamental de les reivindicacions de part del veïnat des de fa ben bé quinze anys i creiem que ara no hauria de ser negociada sota la taula. I no es pot presentar al barri com a moneda de canvi al retorn a l’infame pla de 2002. No és plata o plom. No és tot o res. Creiem que les nostres cases, els nostres comerços, no son moneda de xantatge després de tot aquest procés de participació.
Si una cosa ha demostrat el moviment veïnal en els darrers anys és que, amb imaginació i valentia, res és impossible. I per això,insistim comuniqueu-vos, parleu, negocieu, trobeu solucions (que existeixen) per a permetre un barri millor on les veïnes del triangle conservem el nostres habitatges a Vallcarca i Barcelona.
La votació de l’MPGM de Vallcarca amenaça el futur de mig centenar de famílies

Grups municipals de l’Ajuntament: no tornem al 2002

Us escrivim en nom de l’assemblea de Vallcarca, les AFAS i altres col·lectius i individualitats del barri perquè ens preocupa que no es faci efectiva l’aprovació de la MPGM de Vallcarca (entorn dels carrers de Farigola, de Cambrils, de Calendau, de Gustavo Adolfo Bécquer i de l’avinguda i el viaducte de Vallcarca) prevista en la comissió d’urbanisme i medi ambient de l’Ajuntament de Barcelona que tindrà lloc el proper 28 de setembre.

Ja fa temps que parlem amb forces polítiques de tot signe amb representació al districte de Gràcia per traslladar la importància d’aquesta aprovació que entenem desbloqueja el barri d’una situació d’immobilitat persistent.

Us recordem que la modificació de la MPGM que afecta a l’àmbit del concurs ha estat fruit del esforç sostingut durant els darrers anys del veïnat d’aquest barri, que ha participat activament a jornades de treball, taules de concertació, processos participatius, així com a plens de districte, als consells de barri i al carrer.

Durant tot aquest procés hem fet renúncies per arribar a consensos, resoldre contradiccions, modular expectatives… Ara que ens trobem en un moment crucial no podem deixar de sentir inquietud, perplexitat, decepció, enfront la possibilitat que tot aquest treball de forta implicació veïnal s’esvaeixi.

Us demanem, doncs, justament això que nosaltres hem hagut de fer: un exercici de responsabilitat política que ultrapassi els objectius partidistes, els tacticismes pre-electorals, amb una mirada de conjunt i generosa amb les diferents postures. Sembla existir un cert consens sobre la majoria d’al·legacions proposades (urbanisme de gènere, visibilitat del viaducte, assolejament de l’edifici del carrer Bécquer, etc.). Ara bé, el que continua presentant-se com un escull irreconciliable és el manteniment o enderroc del Triangle. Tot i que la consigna No més enderrocs és un pilar fonamental de les reivindicacions de part del veïnat, des de l’Assemblea de Vallcarca creiem important evitar que la resta d’actuacions s’aturin i, per tant, ens sembla raonable que s’inclogui el Triangle a un Pla de Millora Urbana posterior.

En definitiva, creiem que no aprovar la MPGM de Vallcarca el dia 28 de setembre implica, en primer lloc, tornar a la MPGM del 2002. Aquest retrocés tindria un cost humà imperdonable, fent políticament responsables a aquells que ho propicien. En segon lloc, el retorn a la casella d’inici del 2002 ens condemna a un model de ciutat obsolet que actualment ja ningú vol. Finalment, tercer, avenir-se a l’aprovació del pla fa de Vallcarca una llavor de canvi en la ciutat de Barcelona i ens apropa a un barri popular, sostenible, accessible.

En conclusió, insistim en la nostra exigència: comuniqueu-vos, parleu, negocieu perquè tota la feina de Modificació del MPGM de Vallcarca que hem fet des del veïnat no s’esborri del mapa. Després de més de 14 anys d’enderrocs i expulsió del veïnat, després de mil i un greuges, el pitjor que pot passar és que no passi res.

 

Assemblea de Vallcarca

20 de setembre de 2018

Grups municipals de l’Ajuntament: no tornem al 2002