Dijous 16 de març vam estar a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura (ETSAB), convidats per estudiants d’Espai Social i de Formació d’Arquitectura (ESFA) on vam comentar el llibret “Carregades de Raons” en la roda de presentacions que estem seguint amb el Col·lectiu d’Arquitectes Volta i membres de l’Assemblea. En aquesta ocasió vam comptar també amb l’antropòleg i professor de la UB, Gerard Horta.
A banda de presentar els arguments i raons que anem consensuant entre el veïnat per defensar el barri que volem, vam tenir un debat amb els estudiants sobre l’urbanisme com a materialització de la cultura.
D’entrada vam repassar l’evolució de l’afectació urbanística al casc antic de Vallcarca, els consensos veïnals que constantment reivindiquem com la necessitat d’aturar els enderrocs (també per l’impacte mediambiental dels mateixos) i establir una tipologia edificatòria amb un model de barri-poble.
Aprofitant que erem en el context universitari es va obrir el debat de la nostra relació amb arquitectes i sobre com investigadors s’apropen al barri. ¿Quin impacte té la intervenció d’arquitectes a les nostres mobilitzacions? Novament es va aprofitar per exigir un retorn dels treballs o bé suport en campanyes o jornades d’autogestió d’espais com els que convoquem periòdicament. En definitiva es deia “no vingueu a estudiar-nos, veniu a donar-nos eines”. Tot plegat sense menystenir que amb els arquitectes mantenim afinitats i que al llarg dels darrers anys hem anat aprenent molt llenguatge tècnic i comprenen la seva mirada sobre els espais, ja que no deixa de ser un intercanvi de coneixements molt valuós que forma part clau dins la lluita contra l’especulació i per millorar el barri.
Per Gerard Horta va ser clau remarcar com “el treball d’arquitectes esdevé una guia per concebre i actuar socialment als espais en els que projectem les relacions”. També recordava que “l’espai urbà no és aliè del procés social, és un terreny on hi ha conflicte i diferents models i on resulta absurda la submissió del veïnat”, i més a Barcelona, on l’anomenat Model Barcelona,del que parlem al llibre, s’entesta a ordenar la ciutat amb intervencions urbanístiques per fer model massificador i que empeny el sector terciari com el turisme de forma contraproduent.
Gràcies a tothom per l’assistència i compartir aquest debat, que de ben segur continuarem en nous espais i barris de la ciutat.